Somiar no costa res, el que costa és despertar-se.
Anem amb els ulls tancats, i així és fàcil matar-se.
Abraça'm molt més fort, no vull tenir encongit el cor.
Si t'enamores de les flors, a la tardor tot seran plors!
A vegades no passa el que ha de passar,
a vegades ho deixes passar, o s'avança.
Fins que l'aigua arriba al mar no descansa
i no està recta la balança!
Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!
[motiu musical: Dm - G - C - Am]
La por ens fa estar desperts, no vull un mar de llàgrimes.
Vull estar la mar de bé, però no puc saltar-me aquestes pàgines, perquè
somiar no costa res, el que costa és despertar-se.
Anem de braços lligats, però ens fa més forts el que no ens mata.
[A vegades... / Per por a perdre ens perdem...]
Jo crec que no m'entens, no sé què pretens.
Vas amb els ulls tancats, i així et trencaràs les dents.
I creiem que som omnipotents,
però no sabem qui som i ni tan sols en som conscients.
Jo crec que no m'entens, no sé què pretens.
Vas amb els ulls tancats, i així et trencaràs les dents.
I creiem que som omnipotents,
innocents, ens deixem endur per la corrent.
[Per por a perdre ens perdem...]
Transcripció pendent de repassar.