Sóc el vent,
Sóc la sal, navegant carrer mar enllà.
Sóc les ganes de viure,
La set de ser lliure, de tornar a començar.
Sóc la llar,
Sóc el fum, que desdibuixa aquell somni perdut.
Sóc l'espurna de llum que il•lumina distret el camí.
Malgrat tot,
seguirem defensant el tros,
d'una Terra sembrada de rencor.
No tinc por,
cada volta estaràs menys sol.
I tots junts seguirem!
Sóc el temps,
Sóc la pedra,
Sóc record d'una antiga llegenda.
Sóc el clam de les veus que ressona per turons i valls.
Sóc la Terra,
Sóc l'espiga,
Sóc el camp, l'olivera i la vinya.
Un sol crit d'esperança,
Un gra brot de coratge
Un vine, somni, junts!
Malgrat tot,
seguirem defensant el tros,
d'una Terra sembrada de rancor.
No tinc por,
cada volta estaràs menys sol.
I tots junts anirem!
Més lluny de les muntanyes
Més lluny que els teus anhels
Més lluny de la distancia
Més lluny d'aquests indrets
Més lluny del que pensàvem
Més lluny del que ens van dir
Més lluny de l'esperança
Més lluny...