Quan jo n'era un marrec
Somiava viure les bogeries
Que encara no he fet
I ara ens queden per fer
No sé ben bé perquè
M'encanta que vinguis a despertar-me
I se'm posi malament
El teu cafè amb llet
Demà em despertaré
Muntaré una festa a casa teva
I no em convidaré
Però vindré igualment
Seré més fort que tu
Quan em calguin forces per aguantar-me
I riuré mirant al cel
Cridant des de lluny
No n'hi ha prou, que la música no pari...
I no me'n sé avenir
Com el temps m'atrapa no hi ha manera
I tot segueix igual
Però tan diferent
Vindré sense pensar
El dia que pensis que em necessites
I et trobaré a faltar
Quan et falti somiar
Només vull cantar que estic encantat d'estar al teu costat...
No n'hi ha prou, que la música no pari...