I és que n'han passat tants anys
que ni el més vell recorda
els carrers engalanats.
I a la Plaça Vella sona
aquell ritme tan nostrat que ballava tot el poble
I en ''Franciscu'' treia el vi,
La Carmeta pastes dolces
I la Remei de cal Carter
s'espolsava les vergonyes
per mirar al masover
que cantava a totes hores.
Rockamboleska, batucada de llum i color.
Rockamboleska, per encendre tota passió.
Rockamboleska, ja sona la nostra cançó.
Rockamboleska, la traca de festa major.
Més amunt del campanar
van deixar les partitures
que el de dalt van amagar
per callar la xerinola.
Però ben dins dels nostres cors
és ben bé que encara sona
Aquesta nit invocarem
ball del que tant presumíem
despertem als avorrits
i avisem a les padrines.
Perquè avui ens tornaran
de bon grat les alegries.
Les llargues nits
que entre tots fèiem tan curtes
són tants records
amagats dins un trist plor
que se n'ha fet del ''saleru''
que dúiem ben dintre
que soni als carrers i a les places
des d'ara i fins que surti el sol.